Una tina (en altres llocs també anomenada cup) és on fermenta el most fruit d’aixafar el raïm. Son construccions folrades amb cairons envernissats.
Les tines de vinya del Bages van aparèixer a finals del segle XVI, es van consolidar durant el segle XVII i es van estendre àmpliament amb els creixement de la vinya dels segles XVIII i XIX.
Només als termes municipals de Mura, Talamanca i Rocafort es conserven més d’un centenar de tines de vinya que són testimoni viu de l’època d’esplendor de la vinya i el vi al Bages, especialment entre els anys 1860 i 1890. Gairebé la meitat d’aquestes tines es concentren a la vall del Flequer i la riera del Mura, i la majoria formen conjunts de tines i barraques de pedra seca de gran valor històric, arquitectònic i cultural, que constitueix una de les joies del patrimoni etnològic de Catalunya.
HISTÒRIA
 |
| © Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat |
La construcció d'aquests singulars dipòsits de pedra va respondre a la necessitat de rebaixar els costos i el temps del transport del raïm des dels camps de conreu fins a les tines situades al costat de les masies, en un moment d'una gran demanda de vi a causa de la crisi de la fil·loxera a Europa.
L'origen d'aquests dipòsits cúbics per desar-hi el vi no es pot deslligar del moment històric i de la situació geogràfica en què es van crear. El relleu accidentat i les difícils comunicacions per les aïllades terres de Mura, Talamanca i Rocafort van influir perquè els pagesos d'aquestes contrades —durant el segle XIX, i a remolc de l'expansió de la vinya a la comarca— plantessin ceps als vessants més inhòspits de les muntanyes i solucionessin el problema derivat del transport de la verema amb la construcció de les tines i l'obtenció del vi al peu mateix de les vinyes, lluny de qualsevol mas o casa.
Durant el segle XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya que més hectàrees de vinya tenia plantades i més hectolitres de vi produïa (el 1860, el 64 % de les terres conreades de la comarca eren de vinya). El creixement de la producció vitícola anava lligat al contracte de rabassa morta, mitjançant el qual el propietari cedia unes terres al parcer o rabassaire amb l’obligació que hi plantés vinya i la conreés mentre visquessin els ceps, a canvi d’una part dels
fruits, normalment la quarta part. El moment d’esplendor que van viure les vinyes del Bages va acabar quan va arribar la fil·loxera, entre els anys 1892 i 1895.
Aquesta característica —la construcció de tines i la producció de vi al peu mateix de les vinyes— no es dóna a cap altre lloc de Catalunya
FUNCIONAMENT I PARTS DE LA TINA
 |
| © Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat |
L’estructura de les tines a peu de vinya acostuma a ser de forma cilíndrica, feta amb pedra i morter de calç i revestida per dins amb cairons o rajoles de ceràmica envernissades de color vermell de 40 x 40 centímetres. La capacitat de les tines oscil·la entre els 5.000 i els 31.000 litres. La capacitat mitjana sol ser d’unes 87 càrregues de vi (uns 10.500 litres).
El raïm, una vegada s’havia collit, es transportava a les tines a on s’aixafava sobre les posts o brescat. Una o més persones aixafaven el raïm agafats d’una corda que penjava del sostre de la tina.
El most s’escolava a través del brescat i quan es considerava prou aixafat, el que quedava del gra de raïm, la brisa, es podia abocar dins la tina movent algun dels posts. I així de mica en mica, s’anava omplint- Quant la tina comença a omplir-se, el most ja es posava a fer la fermentació alcohòlica (convertir els sucres del most a alcohol). El most podia fermentar també sense la brisa. D’una manera i de l’altra donaven vins diferents (negres, rosats o blancs).
Al acabar la fermentació, que durava unes tres setmanes, ja es tenia el vi i calia una premsa per aixafar la brisa que quedava a dins la tina. Es treia per dalt i es premsava per aprofitar el vi que quedava a la brisa, al gra de raïm mal aixafat i a la rapa.
Un cop el most s’havia transformat en vi, el mateix grau d’alcohol ja el protegia de fer-se malbé. I llavors, ja es podia treure de la tina. Les tines es buidaven a través de la boixa. Moltes vegades es posava una rajola o plat de ceràmica a l’interior de les tines per garantir que quedava ben tapada i per assegurar que ningú no s’emportava el vi. A més , per evitar que la brisa embussés la boixa al buidar el la tina, es posava un braçat d’argelagues o de sarments dins la tina davant del forat.
Dades a tenir en compte:
1 portadora: 80-90 kg
1 càrrega de raïm: 160-180 kg
1 càrrega de vi: 121 l
Any d’arribada de la fil·loxera: França, 1868; Catalunya (Empordà), 1878; el Bages, 1892-1895
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada